divendres, 9 d’octubre del 2015

I com voldràs que no t'estime?

I com voldràs que no t'estime?
Si l'única que et veu menuda eres tu mateixa.
Si l'única que no creu que pugues ser gran eres tu mateixa...

I com voldràs que no t'estime?
Si eres el que sempre he buscat...
Si eres el millor regal que podia tindre.

I com voldràs que no t'estime?
Si el teu somriure és més potent que el nostre far...
Encara que per desgracia a voltes no puga brillar.

I com voldràs que no t'estime?
Si em cuides quan estàs per a cuidar,
i t'ofereixes més del que cal.

I com voldràs que no t'estime?
Si per objectiu tinc estimar-te,
si per objectiu tinc cuidar-te...
i a poder ser, envellir al teu costat.

Somriu tant com pugues,
pateix poc i per l'important
i sobre tot, deixa't estimar.

I si les coses costen...
tal volta han de costar,
però una volta aconseguides,
aprèn a gaudir de veritat.

Besos amor,
t'estime.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada