dissabte, 16 de febrer del 2013

2 anys sense guanyar-me (a mi mateix)


Fa dos anys, en Benisàssim vaig realitzar la meua millor marca en mitja marató.

Perseguir el grup de Jony, Marc, Javi i Jose Miguel em va fer volar.

Llavors, vaig ser capaç de marcar 1:27. Digits que mai he pogut repetir, ja que sols he tornat a rodar en 1:28 i 1:29...

No obstant, des de la crisi dels 30, per anomenar-ho d'alguna forma, he baixat totes les marques que m'he propossat, més del que creia prossible.

Demà, més de 700 dies després torne a la mitja de Benicàssim amb les mateixes il·lusions que aquell dia.

Hui a descansar i a pel dorsal.

Crec que he entrenat bé i dilluns, forçant en solitari vaig pulir la preparació mental... sempre en possitiu.

Damunt, el canvi de traçat sembla propici.

Per tant, tenint tots els factors a favor, demà demanarem un poc d'ajuda als àngels i a per una nova marca... intentant estar de nou, el més prop del cap de cursa, encara que no puc perdre la perspectiva, doncs eixe no és el meu vagó, almenys, a una mitja internacional.

Fem apostes?

Una porra?

Demà pot ser un bon dia per baixar o apropar-se a 1:24.


Bona imatge compartida en facebook!
¡Sí se puede!

3 comentaris:

  1. Jo també vaig passar eixa " crisi dels trenta" i coincidisc amb tu en que vaig fer les millors marques, i es que encara que tots tenim por al canvis de vegades bufen amb el vent a favor...jo vaig tindre la sort de que vaig trovar o em van trobar bons amics que em desenfonsaren del pou...molta sort per a demá,porra no faig perqué ho conseguirás i de totes maneres si m'enganye dona el mateix, no es el més important...un abraç fran

    ResponElimina
  2. Gracies rebonica! La porra era el temps exacte, no si ho faig o no jejeje 1:23:30 va.

    ResponElimina