Fa dos anys, en Benisàssim
vaig realitzar la meua millor marca en mitja marató.
Perseguir el grup de Jony, Marc, Javi i Jose Miguel em va fer volar.
Llavors, vaig ser capaç
de marcar 1:27. Digits que mai he pogut repetir, ja que sols he
tornat a rodar en 1:28 i 1:29...
No obstant, des de la
crisi dels 30, per anomenar-ho d'alguna forma, he baixat totes les
marques que m'he propossat, més del que creia prossible.
Demà, més de 700 dies
després torne a la mitja de Benicàssim amb les mateixes il·lusions
que aquell dia.
Hui a descansar i a pel
dorsal.
Crec que he entrenat bé i
dilluns, forçant en solitari vaig pulir la preparació mental...
sempre en possitiu.
Damunt, el canvi de traçat
sembla propici.
Per tant, tenint tots els
factors a favor, demà demanarem un poc d'ajuda als àngels i a per
una nova marca... intentant estar de nou, el més prop del cap de
cursa, encara que no puc perdre la perspectiva, doncs eixe no és el
meu vagó, almenys, a una mitja internacional.
Fem apostes?
Una porra?
Jo també vaig passar eixa " crisi dels trenta" i coincidisc amb tu en que vaig fer les millors marques, i es que encara que tots tenim por al canvis de vegades bufen amb el vent a favor...jo vaig tindre la sort de que vaig trovar o em van trobar bons amics que em desenfonsaren del pou...molta sort per a demá,porra no faig perqué ho conseguirás i de totes maneres si m'enganye dona el mateix, no es el més important...un abraç fran
ResponEliminaGracies rebonica! La porra era el temps exacte, no si ho faig o no jejeje 1:23:30 va.
ResponElimina1:24, no va estar gens malament
ResponElimina