Primeres Llums

Primeres llums

Assegut a la vora de la mar t’espere,

com he fet tants cops a aquesta platja,

a voltes per matinar, altres per no dormir,

des de la sorra o des d’alguna roca.

Assegut, olorant la sal t’espere,

avui ja no volia dormir més,

necessitava veure’t,

i ja falta poc per poder-te rebre.

M’he llevat, tal volta massa prompte,

i els carrers sense ambient m’acompanyaven,

el poble dormia i jo ja vivia el dia,

que el moment més bonic prompte arriba.

Assegut a la vora de la mar t’espere,

que no hi ha cap núvol que ens separe,

i poc li queda a aquesta llarga nit,

a la que jo ja tinc mania.

Primeres llums, l’espera és tensa,

i les aigües de la mar és fan més clares,

mentre el cel de colors esclata

sobre l’infinit horitzó que encara t’amaga.

Les llums del fars de sobte dormen,

fins la pròxima nit, quan tu ja marxes.

Columbretes, Peníscola i Orpesa,

tres regines d’aquesta terra.

El primer raig del dia per fi s’arrima,

per marcar l’arribada d’una nova alegria,

que ja aplega l’estiu i l’algaravia,

la vila reviscola i es plena de vida.

I assegut a la vora de la mar ja no t’espere,

que ja estàs ací, donant color al cel,

negre, roig i blau, primeres llums del dia,

i es trenca l’encant del moment que esperàvem.

L’amaneixer...

Un sol instant ple de vida,

que dura tan poc quan arriba,

que no sé si val la pena l’espera,

però recorda que el present és passat

quan aplega a la retina.