Al Tall ha presentat a l’Auditori de Castelló aquest, el seu últim treball.
M’encanta.
Han fet un repàs de la nostra història molt interessant i entretingut.
Si no heu anat, no sabeu el que vos heu perdut.
Jo tornaria a pagar l’entrada, per tal de veure’ls la setmana vinent.
Hi ha un parell de cançons molt interessants, però els missatges són espectaculars.
Encara així, ens hem quedat sense Tio Canya.
I quan te’n vas, després d’haver aplaudit molt.
Penses... sí senyors, vergonya, cavallers vergonya...
Qui sap si algun dia un rei firmarà els furs, per tornar a ser, el rei dels valencians...
Una frase més i me’n vaig: avui m’han entrat ganes d’anar a la tomba de Jaume I... tal volta, escoltant un cd d’Al Tall, Obrint Pas o qui sap...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada