divendres, 20 de febrer del 2009

Ja és divendres...

Ja és divendres, arriba el cap de setmana, però lluny el període d’exàmens, ja han acabat les vesprades de descans i les hores es solapen a la facultat.

Quan agafe el cotxe després del treball per anar a la uni, normalment, és temps d’estar ja a classe, però jo, que no puc fer impossibles, estic a la carretera.

Quan ja es de nit, surt de classe, agafe el cotxe i a l’hora que ja hauria d’estar sopant, estic a la carretera. A l’hora de fer un repàs estic sopant, a l’hora de relaxar-me, ara, encara no m’he dutxat.

Merda.

Sé que per a molts, açò seria una bogeria, però ja no sé viure d’altra manera.

Per sort, a l’abril, les pistes d’ALP 2500 ens esperen.

Sempre hi ha una meta.

dimarts, 17 de febrer del 2009

Tancat per vacances

Sent mantindre inactiu aquest bloc, però la uni i "los Hijos de la Tierra", junt la memòria de pràctiques, el cole, etc. em lleven tot el temps.

No obstant, tornaré!

dimarts, 10 de febrer del 2009

Crisi?

Bé, avui volia reservar un hotel per al cap de setmana.

Preferentment a Terol, Mora o Puebla de Valverde.

A la fi, he acabat buscant a tots els pobles, Camarena, Alcalà de la Selva, Rubielos de Mora... però res.

Preus baixos... res.

Allotjaments cars... res.

Tot petat.

Crisi? Qui va dir crisi?

Continue pensant que la crisi la va inventar Canal 9.

Mor a Italia una xica per desengegar-la d'una màquina...

Una xica mor a Italia al retirar-li la màquina que l'alimentava.

Aquesta portava 17 anys en coma.

L'esglèsia es tira les mans al cap i es demana el coll dels polítics que ho permeteren.

Inutils... si Deu la volgués viva, hauria obert els ulls fa molts anys.

Amb tots els mals del món... i vos preocupeu d'això?

diumenge, 8 de febrer del 2009

Poques paraules...

Ahir és va anar l'única persona que em deia Cisco...

Sé que mai tornarà, però sempre el recordaré pels bons moments que passarem junts.

Sobretot, quan jo era petit.

Un record, unes paraules i un somriure húmit...

Tio, ara que estaràs allà dalt, fes un poc de força pel teu Valencia.

dimecres, 4 de febrer del 2009

Cansat?

Ara, que no tinc universitat, que el meu ritme de vida és més suau, és quan més cansat estic.

Em sembla veritablement estrany, però aquest ritme de vida calmat em crema.

Sí, sí, sort que demà anirem de ruta, a Santa Llúcia, a la Serra d’Irta, divendres aniré a l’Eliana i dilluns ja tinc universitat.

A més a més, el 14 estaré a la fira medieval de Terol i el 15 esquiant.

També he d’acabar el curs de riscos laborals, anar a treballar igual, buscar forats per fer un pàdel, etc. etc.

I clar, açò és vida!

dimarts, 3 de febrer del 2009

El nacionalisme espanyol

Hi ha nacionalistes espanyols comprensius, no és broma.

Alguns, fins i tot, ens acceptem tal i com som. Respecten la nostra llengua, els nostres costums, etc.

Aquestos, creen grups al facebook per demostrar que Espanya ja no és la que era... “¿Facha? No, español”.

En veritat no és un mal lema, quasi em faig del clan i tot.

A la fi, he entrat a llegir els comentaris de la gent, i clar... que els catalans són xusma, que si la nostra llengua no és important...

En resum: hi ha gent decent, però la majoria continua soltant per la boca la mateixa merda de sempre. I a Espanya, si no cap la meua cultura, jo tampoc... i no demane independència, demane un estat comprensiu. Res més.

diumenge, 1 de febrer del 2009

Jo no em vaig quedar tallat a la carretera ahir a Javalambre

Ahir, dia de caos, per una nevada veritablement forta, a terres de Terol, molts valencians es van quedar sense arribar a Javalambre, Camarena... Entre elles, la meua cosina, el meu cosí i sa filla.

No obstant, nosaltres no ens vam quedar tallats, ja estàvem a l'altra banda.

Així, aliens a tot, sense tele, a les “Cabañas de Javalambre” passàvem la vesprada i la nit. Alguns, més preocupats que altres.

A la fi, avui, en calma em pogut sortir del càmping, gràcies als llevaneus, a la pala de Jorge i tal. I per això a aquestes hores ja fa temps que estem a casa.

En general, cap de setmana d’aventura. Uns dies autèntics, que trigaré molt a obligar... i per al record, les fotos :-D

Psd: A Chovar a què? La mare que la va parir a la tia aquella! Veus com tenia raó!